Que en els temps que corren un festival de cinema (o del que sigui) arribi a la seva majoria d’edat vol dir moltes coses: que ha trobat el seu públic i que aquest li és fidel, que ha sabut adaptar-se – innovant amb la seva programació a cada nova edició – i que les seves propostes connecten cada cop amb més gent. Resumint, que fa les coses molt ben fetes.

L’Animac ha fet 18 anys i ens ha mostrat en l’edició d’enguany, dedicada a l’animació híbrida, que el futur que ens espera és híbrid. Ja ho sabíem o ho intuíem: els llibres artesanals s’obren pas entre eBooks, la fotografia analògica cada cop reclama més protagonisme a festivals i tallers. Amb la música ho hem descobert molt abans, amb paraules com messtissatge o fussió que ens han portat nous ritmes, amb la gastronomia també, per allò dels maridatges… I ara l’Animac ens ha fet descobrir el potencial creatiu de la hibridació o com de bé poden conviure les titelles amb els dibuixos animats o els objectes 3D amb els 2D.

Felicito l’Animac per la seva extraordinària selecció de curtmetratges, el millor del panorama internacional; així ho demostren els premis atorgats a molts dels curts exhibits. I li dono les gràcies també per permetre’ns durant unes hores recuperar la innocència i la capacitat de sorprendre’ns i donar-nos, alhora, un passaport a una infantesa que no vam viure, aquella que porta afegida unes bones dosis de sarcasme, ironia i sentit crític, però també – perquè no dir-ho – molta tendresa.

Us deixo amb la meva particular selecció dels curts que més em van agradar d’aquesta 18a edició (dels que vaig veure dissabte) i em juro a mi mateixa que l’any vinent faré el possible per anir-hi tots els dies per no perdre’m ni una sessió (el jurament inclou també un dinar o sopar a La Huerta, el meu restaurant preferit de Lleida).

Què us ho passeu bé!

 

Astigmatismo de Nicolai Troshinsky, Espanya, 2013, (4 min)

Un nen, després de perdre les seves ulleres, haurà de fer front a un món desenfocat. La seva vista es veurà atreta pels sons que l’envolten. Segons el seu director, “es un cortometraje sobre la sensación de estar perdido. Esta sensación está recreada gracias a un efecto de desenfoque extremo, dejando solo un espacio mínimo con nitidez”.

Astigmatismo va estar produit amb  només 9.000 €, pagats de la butxaca del seu director i  al darrera hi ha una filosofia molt clara: “creo firmemente que internet es la plataforma perfecta para mostrar y distribuir cortometrajes y por lo tanto me niego a participar en festivales que exijan que el corto no esté disponible en línea. El corto siempre estará disponible gratuitamente en Vimeo, Dailymotion y YouTube”. Des de la web del curt pots col.laborar amb diverses aportacions, descarregar-te una còpia per 3€. o simplement ajudar a la difusió del curtmetratge.

De com només amb efectes òptics sorgeix un món diferent i sorprenent, la seva visió resulta hipnòtica.

Més informació sobre el curt a: http://www.astigmatismo-shortfilm.com/esp.html

 

43rd World Stareout Champioship Final de Big Train de Chris Shepherd, Regne Unit, 1998, (5 min)

L’animador britànic Chris Shepherd va ser el convidat especial d’aquest any. De tots els curtmetratges que vaig veure d’ell em quedo amb aquest genial episodi del programa còmic Big Train (1998-2002). Una crítica a les retransmissions per televisió d’esdeveniments esportius i els seus comentaris sobreexcitats. Impossible no pensar en els Monty Python’s Flying Circus i l’episodi The Philosophers’ Football Match (Partido de fútbol para filósofos). Surrealisme esportiu en estat pur, una delícia! (I resulta terriblement actual…)

 

Mademoiselle Kiki et les Montparnos d’Amelie Harrault, França, 2013 (tràiler)

Un biòpic animat sobre un personatge fascinant, Kiki de Montparnasse, musa i amant de molts dels artistes de les primeres dècades del segle XX que va convertir-se en escriptora, pintora i reina de la nit. Pel curt desfilen personatges de l’època com Hemingway, Modigliani, Utrillo, Man Ray… Els dibuixos reprodueixen tots els estils pictòrics del moment. Com Midnight in Paris però en dibuixos. Preciós! Acaba de guanyar el Premi César 2014 al millor curt d’animació. 

 

Rabbit and Deer de Péter Vácz, Hongria, 2012 (tràiler)

Multipremiat i simpàtic curt sobre l’amistat entre un conill i un cérvol que combina personatges en titelles i animació 2D per ordinador. Aquesta diferència “física” entre els protagonistes posarà a prova la seva amistat i la seva feliç vida en comú fins a trobar la forma de conviure harmònicament amb les seves individualitats. Una bonica forma d’explicar com les diferencies poden convertir-se no en un problema sinó en una oportunitat. Una història que captiva per la seva senzillesa.

 

Subconscious password de Chris Landreth, Canadà, 2013 (tràiler)

Un error molt habitual –l’oblit del nom d’una persona– és el punt de partida d’un delirant joc de pistes a través de l’inconscient. Convidats famosos intentaran ajudar el protagonista a recordar el nom del seu vell amic. Inspirat en el clàssic televisiu, Password, va guanyar el Premi al millor curtmetratge al Festival d’animació d’Annecy 2013. Una esbojarrada paròdia dels concursos de televisió. Novament, l’ombra dels Monty Python és molt allargada…

 

Première Automne de Carlos De Carvalho i Aude Danset, França, 2013 (10 min)

La història de dos mons oposats que no poden trobar-se. L’Abel viu a l’hivern i l’Apolline, a l’estiu. Aïllats en les seves “naturaleses”, no poden arribar a conèixer-se.. Però la curiositat per creuar fronteres és més forta,,, Multipremiat curt en 3D i guanyador del Premi del Públic a l’Animac. Una poètica metàfora sobre la natura.

Si us heu quedat amb més ganes de veure curts d’animació, podeu veure la selecció que vaig fer l’any passat de l’Animac aquí.