Cultura no avorrrida, oci intel.ligent

Oci i cultura de proximitat.
Author Archive
Donant veu als llibres: 5 bibliotràilers amb valors

Donant veu als llibres: 5 bibliotràilers amb valors

Potser ells ja s’han cansat també de tantes “recomanacions de Sant Jordi” i s’imposa una jornada de reflexió literària…  Deixem, doncs, que els llibres parlin sobre ells mateixos! Amb paraules, però també amb imatges i en veu alta. Lectors i lectores, escoltem-los! I llegim!   TARONGETA vol dir taronja petita, diferents autors (Godall Edicions) Relats de...
La Vilella: de fàbrica de sifons a laboratori de les arts escèniques

La Vilella: de fàbrica de sifons a laboratori de les arts escèniques

La Vilella, més que un teatre, un espai on veure el nostre món a través de les arts escèniques. A finals de l’any 2013, el desig i l’empenta dels membres de la companyia de teatre Sargantana (fundada 10 anys abans per Jordi Pérez i Dani Carles), van reconvertir una antiga fàbrica de sifons abandonada, del...
Descobrint el Baridà (I) Una escapada de dos dies entre l'Alt Urgell i la Cerdanya

Descobrint el Baridà (I) Una escapada de dos dies entre l’Alt Urgell i la Cerdanya

La gastronomía sempre és una excel·lent aliada a l’hora d’apropar-nos territoris i cultura. El primer cop que vaig sentir a parlar del Baridà va ser en presència d’una deliciosa crema de carabassa amb formatge de cabra (del Baridà) a un restaurant de la zona. Aquesta preciosa –i estranyament poc coneguda – subcomarca, a cavall entre l’Alt...
Un dia d'hivern a Gallecs (Sempre ens quedarà Gallecs I)

Un dia d’hivern a Gallecs (Sempre ens quedarà Gallecs I)

  Havia sentit a parlar varies vegades de Gallecs. Un espai natural, supervivent de l’especulació urbanística, que existia en un indret del Vallès, envoltat de ciutats i polígons industrials. La seva ubicació era per a mi un misteri, malgrat haver passat -sense saber-ho – molts cops pel seu costat, conduint per l’autopista AP-7. El seu...
Animac 2014: el futur és híbrid

Animac 2014: el futur és híbrid

Que en els temps que corren un festival de cinema (o del que sigui) arribi a la seva majoria d’edat vol dir moltes coses: que ha trobat el seu públic i que aquest li és fidel, que ha sabut adaptar-se – innovant amb la seva programació a cada nova edició – i que les seves...
Una finestra a la Via Catalana

Una finestra a la Via Catalana

No tenia previst quedar-me a casa per la Diada però després d’un matí observant, des de la meva finestra, els preparatius de la Via Catalana vaig decidir que el meu balcó m’oferia un punt de vista immillorable per viure en directe un esdeveniment únic. Alhora era també una ocasió extraordinària per retrobar-me amb la fotografia,...
Teatre a domicili, l'original proposta artística de Teatro d'Appartamento

Teatre a domicili, l’original proposta artística de Teatro d’Appartamento

El teatre sembla haver entès a la perfecció – potser més que altres arts – que per fer front a la situació actual (davallada del número d’espectadors, pujada de l’IVA al 21%, tancament de sales, falta de subvencions…) és obligat reinventar-se i crear alternatives als models culturals tradicionals. Són incomptables les propostes que han sorgit...
Fear of flying, el curt

Fear of flying, el curt

Fa uns mesos vaig assistir -entusiasmada com una nena petita- a la 17a edició de l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. Comentava aleshores al post que vaig escriure, Petites dosis de serotonina per a tots els públics, que Fear of flying (Irlanda, 2012), de Conor Finnegan, va ser el meu curt preferit dels que...
La primavera, la cultura altera? (Inventari d'iniciatives culturals)

La primavera, la cultura altera? (Inventari d’iniciatives culturals)

Si la cultura hagués d’escollir una estació meteorològica amb la que compartir esdeveniments, penso que aquesta seria sens dubte la primavera. Hivern cultural té unes connotacions massa gèlides; un estiu cultural fa mandra… Estiu és oci, especialment concerts o esports, però no altres activitats culturals; tardor segurament també seria una bona opció, però… “La primavera d’aquest...
Instrucciones para volverse gris

Instrucciones para volverse gris

Fa uns dies vaig rebre, via mail, el link a un curtmetratge que em va captivar per la seva senzillesa i originalitat. Instrucciones para volverse gris, del realitzador català Pau Guixà, és un petit “manual” de nou minuts amb les instruccions precises per a viure una vida tòpica i gris. El vídeo es guanya des...
Un Viernes Santo, les dues Barcelones dels anys 60

Un Viernes Santo, les dues Barcelones dels anys 60

La Setmana Santa de l’any passat, tot llegint les cartes al director de La Vanguardia, una carta va despertar la meva curiositat. Parlava d’una pel.lícula catalana dels anys 60 censurada pel franquisme, Un Viernes Santo de Joan Gabriel Tharrats, desconeguda per tant, pel gran public. Immediatament després de llegir-la, vaig entrar a youtube per veure si en...
Flamingo Pride, el dia de l'orgull dels flamencs

Flamingo Pride, el dia de l’orgull dels flamencs

Flamingo Pride és un divertidíssim curt de dibuixos animats que narra la història de l’únic flamenc heteresosexual que, mentre busca desesperadament l’amor, observa deprimit com els seus congèneres s’ho munten d’allò més bé al festival de l’orgull gai (flamenc). Tomer Eshed, director i animador israelià, se’n riu dels estereotips heterosexual/homosexual, de les plumes, i de...
La primavera també arriba a la ciutat

La primavera també arriba a la ciutat

El que m’agrada del facebook és que et permet descobrir l’obra de creadors que no coneixies i als que potser no haguessis conegut mai d’una altra forma. I no deixa de sorprendre’m que entremig dels centenars d’imatges que veiem diàriament sempre hi ha alguna que -no saps perquè – et reclama l’atenció per damunt de...
Petites dosis de serotonina per a tots els públics - Animac 2013

Petites dosis de serotonina per a tots els públics – Animac 2013

Hi ha una sensació més excitant per a un amant del cinema d’animació que el desafiament d’haver d’escollir d’entre més de 200 curtmetratges? Seleccionar – per desgràcia no pots estar en totes les seus alhora – exigeix ​​una bona planificació, és a dir, recerca d’informació, intuïció i confeccionar una graella pròpia (en el meu cas...
LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (3) Irene Tortós-Sala i Llibreria l'Altell

LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (3) Irene Tortós-Sala i Llibreria l’Altell

De totes les persones que intervenen en el món editorial, des d’autors fins a editors, des d’agents literaris fins a dissenyadors gràfics, les menys visibles i reconegudes són les que formen part del procés final del llibre: els llibreters. Darrerament, amb la crisi, moltes llibreries son noticia només – malauradament, perquè deixen d’existir. Volem des...
AMB ELS ULLS OBERTS - mirant el sostre

AMB ELS ULLS OBERTS – mirant el sostre

  Amb els ulls oberts. Mirant el sostre. La son, el cansament. La mort de la meva germana. Cada nit m’adormo mirant el sostre. I sempre trobo un llibre tancat quan obro els ulls per apagar la llum. Ara, tres anys després, em pregunto quants cops, les persones que ens agrada llegir, fem fora els...
LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (2) Rosana Lluch i Llorens Llibres

LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (2) Rosana Lluch i Llorens Llibres

De totes les persones que intervenen en el món editorial, des d’autors fins a editors, des d’agents literaris fins a dissenyadors gràfics, les menys visibles i reconegudes són les que formen part del procés final del llibre: els llibreters. Darrerament, amb la crisi, moltes llibreries son noticia només – malauradament, perquè deixen d’existir. Volem des...
LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (1) Bibiana Ferré i Llibreria Les Punxes

LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (1) Bibiana Ferré i Llibreria Les Punxes

De totes les persones que intervenen en el món editorial, des d’autors fins a editors, des d’agents literaris fins a dissenyadors gràfics, les menys visibles i reconegudes són les que formen part del procés final del llibre: els llibreters. Darrerament, amb la crisi, moltes llibreries son noticia només – malauradament, perquè deixen d’existir. Volem des...