Des dels anys 60 fins a l’actualitat l’stop motion ha evolucionat paral.lelament als avanços tècnics de l’animació per ordinador.  Tot i que els materials emprats no han deixat de ser mai els mateixos  - plastilina, marionetes, fang…- , les estructures per articular amb més eficàcia el moviment dels objectes s’han anat perfec-cionant amb els anys. Aquest fet va contribuir a estalviar hores de treball i evidentment a abaratir els pressupostos de producció.

Els darrers anys l’stop motion ha sabut obrir-se nous camins que li han permès expressar-se amb més llibertat: vídeoclips musicals, espots publicitaris, vídeos reivindicatius, street art, etc.  Aquí teniu 5 stop motion amb uns protagonistes tan diferents com: una marioneta, un aliment molt proteic, unes ovelles, un graffiti, un ninot de sorra i un de neu.

Evidentment falten moltíssimes referències, però fer una selecció en només 10 vídeos sempre resulta una tasca injusta. Els que estan aquí hi són merescudament. Gaudiu-los!

Entre Walt Disney i Edgar Allan Poe: el toc sinistre de Tim Burton

Vincent, de Tim Burton (1982) El primer curtmetratge dirigit per Tim Burton quan encara treballava per la Disney. Vincent narra la història d’un nen melancòlic que aspira a ser com el seu ídol, Vincent Price (l’actor posa la veu en off al film). Construït amb fang, en l’aspecte del seu protagonista -ulls grans, ulleres…-, i el to lúgubre  i fosc (rodat en blanc i negre) es pot apreciar ja l’estil de les seves obres posteriors. El curt va ser premiat a diversos festivals però Disney va rebutjar la seva comercialització.

L’Stop Motion es fa adult

Meat Love, de Jan Svanjmajer (1989) Jan Svanjmajer, – al mateix nivell que Jiri Trnka-, va ser un dels renovadors de l’stop motion a partir dels anys 60. Comparat amb Dalí o Joan Miró, els seus curts es caracteritzen per utilitzar màquines u objectes d’us quotidià de forma surrealista. El seu cinema juga amb l’humor negre, l’erotisme o la incomunicació (Dimensions of Dialogue) i amb elements pertorbadors però que sempre desperten la simpatia. Les seves pel.lícules han estat un referent per cineastes com Tim Burton o Terry Gilliam.

Una mostra molt carnal del seu cinema, en només un minut. Un geni!

La seu de l’stop motion: Aardman Studios

Shaun The sheep, d’Aardman Studis (2007-2010) Shaun The Sheep va ser una serie britànica per a nens de 80 capítols produida per Aardman Studios i emesa a la CBBC. Els estudis Aardman van contribuir a prestigiar el claymation (animacions amb plastilina o fang) amb el seu talent  i van popularitzar l’stop motion amb films com Chicken Run o la sèrie Wallace i Gromit. Un regal per a nens i adults!

L’stop motion surt al carrer: street art en moviment

Muto, de Blu (2008) Blu és un artista urbà italià que utilitza la tècnica de l’stop motion per animar els seus murals gegants presents a diverses ciutats de tot el món. Cada graffiti va servir per fer 1 segon de vídeo i la seva realització va durar des de la tardor de 2007 fins a la primavera del 2008. Els seus vídeos han estat un fenomen a youtube amb milions de visites.

L’encant de les històries senzilles

Bottle, de Kirsten Lepore (2010) Kirsten Lepore és una jove il.lustradora i directora de stop motion de Los Angeles. Els seus curts emocionen per la seva delicadesa i tendresa –sense caure mai en la cursileria-. Les seves històries, senzilles i encantadores, parlen de la necessitat de comunicar-se i estimar. Kirsten té la capacitat d’humanitzar els seus personatges siguin hortalisses o ninots de neu. L’any 2010, el seu curt Bottle va guanyar diversos premis internacionals, entre ells el Vimeo Festival Awards en la categoría d’animació. Una petita obra d’art. (Gaudiu també del seu making of a continuació)

El futur de l’stop motion està ben assegurat.