La gastronomía sempre és una excel·lent aliada a l’hora d’apropar-nos territoris i cultura. El primer cop que vaig sentir a parlar del Baridà va ser en presència d’una deliciosa crema de carabassa amb formatge de cabra (del Baridà) a un restaurant de la zona. Aquesta preciosa –i estranyament poc coneguda – subcomarca, a cavall entre l’Alt Urgell i la Cerdanya, té el privilegi d’acollir un patrimoni natural excepcional: petites valls amb municipis amb més de 1200 anys d’història, muntanyes que sobrepassen els 2000 m, rius, prats amb paisatges increïbles, ermites, i moltíssimes llegendes…

 

El Baridà està integrat per municipis de dues comarques; l’Alt Urgell i la Cerdanya, tot resseguint un congost de 20 km al voltant del riu Segre. Els municipis que en formen part són Àrseguel, Cava, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, i el Pont de Bar. Alguns d’ells es deixen veure – a ambdues bandes del riu Segre – passant per la carretera N-260, la que uneix Puigcerdà amb La Seu d’Urgell, d’altres podem observar-los si ens fixem: petits poblets mig amagats que ens contemplen des de dalt de les muntanyes.

Aquest post, repartit en dues parts, no vol ser una guia de llocs per visitar (en un espai tan curt no poden ser-hi tots) ni un top ten d’indrets baridans, però sí un petit tast, una invitació a descobrir el Baridà. Les distàncies són curtes, els camins ben assenyalats i les rutes per recórrer infinites: amb només dos dies podeu gaudir de fantàstics paisatges, de natura en estat pur, de pobles encantadors que us enamoraran i que de ben segur us faran tornar.

Santuari de Santa Maria de Bastanist, romànic entre prats

Des de la N-260, just a la sortida oest de Montellà i Martinet, agafem el desviament direcció Víllec. Creuem el Segre per un pont i a poc més de 6 km trobem, envoltat de bells prats i al peu de la Serra del Cadí, el Santuari de la Mare de Déu de Bastanist. Actualment, de l’antiga església romànica (S.XI) queda ben poc, només l’absis i una part de la nau. El santuari ha sofert al llarg de la seva història greus destrosses. La marededéu que s’hi troba acualment és una reproducció, ja que la vertadera va ser cremada durant la guerra civil. Segons la llegenda, la imatge bruna de Santa Maria de Bastanist va ser trobada sota un boix per un noi pastor. L’indret és molt freqüentat per grups de joves doncs hi ha una casa de colònies annexa al temple (una llàstima que aquesta construcció quedi tan solapada a l’edifici) S’hi celebra un aplec molt popular a la comarca el primer diumenge de maig.

Bar, donant nom al Baridà

Seguint la mateixa carretera que ens porta a Toloriu i el Querforadat, trobem a mig camí (a 4,5 km del desviament a Toloriu, a l’esquerra) aquest petit poble, que pertanyent al municipi de Pont de Bar. Antigament havia estat una població important, d’aquí que ha donat nom a aquesta subcomarca. Val la pena recórrer els seus tranquils carrerons on destaca l’església de Sant Gervasi, d’origen romànic. Als afores del poble, sobre un petit promontori, es troben les restes de l’antic Castell de Bar, un dels castells que antigament defensaven la Cerdanya. Cal destacar que en aquest poble s’elabora un dels formatges més reconeguts i apreciats del Pirineu.

Toloriu i la llegenda de la princesa Moctezuma

A la dreta de la desviació de Bar ens espera, a dalt d’un serrat i a 1248 m, el poble de Toloriu, per la seva ubicació, un dels més assolellats del Baridà. El baró de Toloriu, que havia participat en la conquesta de Mèxic amb Hernán Cortés, es va casar amb una princesa asteca, Maria Xipaguacín, filla de l’emperador Moctezuma i van viure uns anys a Toloriu. Diuen les llegendes que un fabulós tresor podria estar enterrat a una casa de pagès on feien estades. Altres opinen que es tracta d’una llegenda inventada durant la postguerra pel capellà amb l’objectiu d’atreure visitants al poble. El que sí és cert és que Toloriu té una de les vistes més amplies de tot el Baridà.

El Querforadat, una roca foradada amb impressionants vistes al Cadí

Per arribar al Querforadat (1.380 m) hem de continuar l’estreta carretera que ens porta a Toloriu i a 6 km trobarem un dels miradors més bonics de la cara Nord del Cadí. Val la pena fer aquest recorregut. A l’entrada del poble, a l’esquerra, destaca el quer, una gran penya calcària que conserva les ruïnes de l’antic castell i que dóna nom al poble. D’aquesta roca s’expliquen moltíssimes llegendes, com la que parla d’un forat que comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar als assetjadors. En aquest pintoresc poble hi trobarem , a l’església de Sant Genís, una de les piques baptismals més antigues del Pirineu.

Els Banys de Sant Vicenç, un balneari amb molta història

Si heu passat per la N-260 segur que l’heu vist. A 10 minuts de La Seu d’Urgell i abans d’arribar a Pont de Bar (direcció Puigcerdà) s’alça, al peu del riu Segre, un petit balneari. Bé, molta gent no sap que ho és, tot i que té una llarga història per explicar. Història viva d’aquest país, parets que han viscut moments de felicitat i d’altres que no haguessin hagut mai d’existir.

La capella dedicada a la Mare de Déu del Remei, vista des del balneari

A mitjans del segle XVI s’establí un hostal per aquells que anaven i venien de la Seu d’Urgell a Puigcerdà. Posteriorment, l’any 1775 es va construir un gran edifici per transformar l’hostal en balneari. Anys més tard, el 1870 es va inaugurar un nou edifici, que va funcionar com a balneari fins a l’inici de la guerra civil, l’any 1936 fou requisat i convertit en hospital. Actualment és un petit hotel – balneari amb molt d’encant, que regenta la mateixa família des de l’any 1775 i que ha sabut adaptar-se als canvis però sense perdre el seu caràcter. El lloc ideal per combatre el fred i relaxar-se després d’una intensa jornada d’esquí nòrdic a les pistes de Lles de Cerdanya o per banyar-se a la piscina de fora a l’estiu, tot contemplant el riu Segre i l’antic balneari que ens mira en un silenci captivador. 

A l'esquerra de la imatge, l'antic balneari, a la dreta l'actual
Estana, la porta d’entrada al Cadí

Enfilat a dalt de tot de la carretera que hem agafat a Martinet, un cop deixem enrere Víllec i Béixec, i després d’aproximadament 10 km, trobem el petit i tranquil poble d’Estana, un altre mirador espectacular de la Serra del Cadí  i punt de partida per a diferents excursions.

El carrer principal d'Estana, amb el Cadí al fons

Estana vist des del camí que porta a Prat de Cadí

És recomanable deixar el cotxe a l’aparcament situat a l’entrada del poble. L’església de Sant Climent és el punt d’inici de la Ruta dels miradors del Pla de l’Àliga, un itinerari circular de natura, amb vistes als 4 punts cardinals amb miradors i taules d’orientació. Des dels carrers tranquils d’Estana podem iniciar excursions a diferents indrets com Béixec, Bastanist, el Querforadat o la ruta més coneguda: Prat de Cadí.

Prat de Cadí, el prat més bonic de Catalunya

Estem acostumats a veure el Cadí sempre de lluny, present a tots els paisatges de la Cerdanya, per això tenir-lo tan a prop impressiona. Aquest immens prat, amb magnífiques vistes a la cara nord del Cadí, està situat a 1.826 m. La ruta comença al poble d’Estana i és una travessa sense gaire dificultat: 7,6 km amb un desnivell acumulat de 360 m. S’ha de tenir en compte però que depèn de l’època de l’any poden ser necessàries botes de neu. Travessem el poble d’Estana, deixant enrere els antics safareigs i ens dirigim al coll de Pallers (on trobarem una àrea de pícnic i un aparcament on deixar el cotxe fora de la temporada de neu). En aquest punt comença el parc natural i s’inicien les marques del PR-C 121, de color blanc i groc, que ens acompanyaran tot el camí. 

Inici de la ruta: el camí s'emdinsa en un bosc de pins

A mig camí, una valla per tancar el bestiar ens indica que hem arribat al coll de Reineres (1.707 m) Ja hem fet més de la meitat del recorregut. Després d’1 h de pujada arribem al collet Roig ( 1780 m), que deu el seu nom al color de la terra. Durant tota la pujada les vistes a la Cerdanya són espectaculars. El tentineig de les campanes de les vaques avisen que arribem a Prat de Cadí, a l’últim revolt del camí apareix l’immens prat. Ens trobem amb altres companys que hem conegut tot pujant i comentem emocionats que la pujada ha valgut la pena! A només 5 minuts,direcció S, s’arriba a la font del Pi. Una excursió ideal per fer-la amb nens, per gaudir d’un entorn privilegiat que ens ha apropat al Cadí. I ideal també pels alpinistes i amants de la muntanya: des d’aquest lloc parteixen diferents itineraris per accedir a les canals del Cadí.

 

I el que encara ens queda per veure! (continuarà a la 2a part de Descobrint el Baridà)

 

Enllaços d’interès:

 http://www.elbarida.cat/

Detall de la ruta Estana-Prat del Cadí

Detall de la ruta Estana – Bastanist

Pdf Parc Natural Cadí-Moixeró

Balneari Sant Vicenç

 

 

Text i fotos: Mita Oliver