Freginals, al Montsià, és el poble on el periodista Marc Serena i el fotògraf Edu Bayer van començar el seu recorregut a través dels diversos micropobles que conformen el 35% del territori català. Així, el seu projecte Microcatalunya, finançat bàsicament a través d’una plataforma de “crowfunding”, ens va anar apropant als pobles més petits mentre reflectien les seves visites en el seus blog i Instagram.

Més de 13.000 km després el viatge va concloure amb una festa en agraïment a totes aquelles persones que ho van fer possible. Actualment, està en preparació el llibre, l’aplicació per a dispositius mòbils, i l’exposició fotogràfica. Hem parlat amb ells per a que ens expliquin com han viscut aquesta experiència i quina valoració en fan.

Un viatge que va començar el 6 de març de 2014 a Freginals (Montsià)
i que va finalitzar l'11 de novembre a Serrateix (Berguedà)

 

Com sorgeix el projecte de Microcatalunya?

EDU: Al preguntar-nos què significa ser rural avui en dia. El 95% dels catalans viuen en municipis de més de 2.000 habitants i són considerats, per tant, població urbana. Volíem saber què passava amb la resta i ens vam fixar en els “micropobles”, els municipis més petits.

MARC: Fa cinquanta anys, hi havia la mateixa població urbana que rural, mira com han canviat de ràpid les coses. En veritat, ens ha passat el mateix que a la resta del món. El moment culminant va ser el 2008, quan la població urbana mundial va sobrepassar per primera vegada la rural.

 

Què n’esperàveu d’aquest projecte i què us ha aportat finalment?

MARC: Volíem treballar amb pocs apriorismes, evitant idees establertes, prejudicis… Anàvem amb la ment molt oberta i volíem conèixer aquests municipis més enllà dels tòpics, amb respecte, però sent també crítics quan cal…

EDU: Hem aconseguit una bona perspectiva del territori i del món rural català. Ara tenim molta informació que hem de treballar, material que hem de pair.

 Als pobles hi ha la idea de comunitat, que “som una mateixa cosa i hem de conviure junts”. Això fa que persones que a una ciutat no es dirien res, de caràcters diferents, fan una vida compartida. No hi ha tantes tribus.

Quina és l’anècdota o situació més estranya (o divertida) que heu viscut aquests mesos? Què és el que us ha sobtat més de l’estil de vida d’un micropoble?

EDU: N’hi ha moltes. Hem viscut situacions que ara són una anècdota però que, fa uns anys, eren molt habituals. Al Solsonès vam assistir a la matança d’un porc. Hi ha moltes cases de pagès que  ja no s’atreveixen a fer-la perquè és il·legal. Al Priorat vam conèixer una parella que té una banda de música virtual. No es relacionaven amb gaire gent al poble però a Internet són unes estrelles!

 

Què és el que us ha resultat més difícil en el dia a dia?

MARC: La intensitat amb la qual ho hem viscut. Han estat més de 13.000 quilòmetres en set mesos. Ens hem dedicat íntegrament a això i ho hem viscut amb molta força. A vegades era difícil de poder posar-hi distància.

Vosaltres heu viscut temporades llargues a l’estranger, un poble petit és també un país diferent? Es regeix per normes diferents a les de les ciutats o el propi país?

EDU: És segurament en pobles petits on s’hi pot trobar un caràcter més genuí, on es pot trobar l’essència d’un país. A les grans ciutats tot es dilueix, cada vegada s’assemblen més les unes i les altres.

MARC: Urbà i rural es difumina cada vegada més. Hem trobat urbanitat dins de la ruralitat i es pot trobar ruralitat dins de la urbanitat.

 

Després d’aquesta experiència, què trobeu a faltar quan esteu a la ciutat? 

EDU: Aturar-se a parlar amb algú amb qui et trobes pel carrer. En aquests pobles ens hem trobat amb persones molt generoses amb el seu temps. És un altre ritme… Els paisatges també han estat espectaculars.

MARC: Als pobles hi ha la idea de comunitat, que “som una mateixa cosa i hem de conviure junts”. Això fa que persones que a una ciutat no es dirien res, de caràcters diferents, fan una vida compartida. No hi ha tantes tribus.

  l’accés a la cultura ja no és exclusivament urbà. Avui dia, gràcies a les comunicacions, als pobles hi ha un accés total a la cultura i s’ha obert la porta al treball a distància. Agricultura i cultura són ara més compatibles que mai

Per què creieu que les persones de ciutat veuen sovint els pobles amb una certa supèrbia o sentit de la superioritat?

MARC: Això ha estat així en els últims anys, però per sort s’està revertint. Per això també hem fet samarretes que diuen “Sóc de micropoble!”, perquè hi ha moltes persones que estan orgulloses de viure en un poble petit. A més, el futur passa per valorar cada cop més allò orgànic.

EDU: Les ciutats han estat de sempre font de modernitat i progrés, però ara l’accés a la cultura ja no és exclusivament urbà. Avui dia, gràcies a les comunicacions, als pobles hi ha un accés total a la cultura i s’ha obert la porta al treball a distància. Agricultura i cultura són ara més compatibles que mai. Per això és important que arribi una Internet de qualitat a tots els pobles.

Els micropobles són una aposta de futur? Penseu que els pobles petits estan abocats a desaparèixer o tenen un futur? Si es que sí, com s’hauria de gestionar, quins ajuts reivindiquen des dels pobles per fer front a la despoblació? Creieu que la gent jove tornarà als pobles en busca de noves oportunitats laborals? O és una moda (neourbans, etc)?

EDU: Hem trobat una mica de tot: des de pobles que s’estan despoblant o que han desaparegut en els últims anys; pobles amb molt vigor, que han renascut recentment o, fins i tot, que es van fent grans.

Un exemple bonic és el de l’escola de Mura, al Bages, que en els últims anys ha anat creixent i aquest any han inaugurat edifici, gràcies a les famílies que hi van a viure, buscant un entorn millor per criar els fills. La crisi ha reduït les oportunitats a les ciutats i molta gent s’ha vist forçada a buscar alternatives…

MARC: L’essencial serà que aquests pobles preguin consciència de qui són i de quins reptes comparteixen. D’aquí el projecte: crear un punt de trobada per a totes les persones a qui preocupa aquesta realitat.

 

Quins són els actius d’un poble petit?

MARC: Potser la humanitat i la consciència. Una relació més fluïda amb l’entorn i entre les persones que hi viuen. Tot i que també ens hem trobat pobles molt dividits i amb tensions que vénen d’anys. Intentarem explicar-ho tot en el llibre que estem preparant.

EDU: També vertebren el territori i preserven un patrimoni cultural valuosíssim.

 

De què penseu que ha servit (o pot servir) aquest projecte (pels pobles) a part de donar-los més visibilitat?

EDU: Reflexionar sobre el present per entendre el futur. Fins fa uns anys, tothom es dedicava a feines del camp. Amb la mecanització, menys persones poden fer menys feina. I llavors, de què treballem?

MARC: La idea és mostrar la diversitat de possibilitats que existeixen.

 

El projecte continua amb un llibre; en què consistirà, de què parlareu?

EDU: Hi estem treballant. La idea és poder destil·lar el més interessant d’aquests set mesos, aconseguint alguna cosa que pugui perdurar.

 

Hi ha molts pobles petits que no heu visitat, us heu quedat amb ganes d’una segona part?

MARC: Totalment! És una qüestió de temps, de recursos… Trobàvem que no tenia sentit passar 48 hores en un poble, necessitàvem poder fer estades més llargues, tornar-hi si convenia…

 

I per últim, quins projectes teniu a nivell personal?

MARC: Aquest segueix sent el nostre projecte. Encara que no estiguem viatjant per pobles, ens queda molta feina pendent. Ho combinarem amb d’altres coses i l’Edu mateix participa en l’exposició fotogràfica col·lectiva a Nova York (www.opensocietyfoundations.org/voices/taking-closer-look-surveillance-culture-through-photography), o sigui que serà un temps als Estats Units!

 

Microcatalunya, un viatge pels pobles més petits

 

Una entrevista de Mita Oliver i Judith Esteban