Fa uns dies vaig rebre, via mail, el link a un curtmetratge que em va captivar per la seva senzillesa i originalitat. Instrucciones para volverse gris, del realitzador català Pau Guixà, és un petit “manual” de nou minuts amb les instruccions precises per a viure una vida tòpica i gris. El vídeo es guanya des del principi la complicitat de l’espectador; perquè, qui no ha rebut mai aquestes “instruccions”?
Amb pocs mitjans i un pressupost molt reduït (350 €), Instrucciones para volverse gris s’està obrint camí al marge dels canals de distribució habituals (presentar-lo a festivals suposa despeses elevades -explica Pau), a través de les xarxes socials i del boca-orella.
Casi todas las cosas tienen un manual de instrucciones…
Vaig volguer parlar amb el seu director, Pau Guixà, per conèixer alguns detalls més sobre aquest interessant curtmetratge i perquè ens expliqués la seva experiència a l’hora de fer-ne la difusió. I molt amablement m’ha contestat aquestes preguntes.
Mita | Pau, com va sorgir la idea d’Instrucciones para volverse gris?
Pau | Recordo perfectament que els apunts pel guió els vaig fer a la tardor del 2010, quan feia una feina puntual per a TMB que m’obligava a fer molts trajectes en transport públic. Val a dir que el destinatari inicial de les “Instrucciones”, a mode d’advertència, era jo mateix
M. | El protagonisme del vídeo recau en el text, hi reconèixes alguna referència literària?
P. És cert que en el curt hi té molta presència el text en off. Penso que el motiu principal és que els dos anys anteriors a la gestació del curt els vaig dedicar a escriure una novel·la (“Tots els semàfors vermells”) que, sigui dit de passada, mai vaig aconseguir que trobés el camí cap a l’edició.
M. | Com vas realitzar el rodatge? Amb quins mitjans i pressupost, etc.
P. | La preproducció i el rodatge del curt es van fer amb la mínima expressió de mitjans, tant materials i econòmics com personals. Gràcies a haver treballat de productor en publicitat vaig poder dissenyar una producció molt petita i força realista. El pressupost (de la meva butxaca íntegrament), va rondar els 350€ i, si mires els crèdits del final, veuràs que hi apareix molt poca gent d’equip: no hi havia ningú més… El rodatge (en 2 dies i mig) va ser molt plàcid i el vam poder gaudir força. Sent tant poquets d’equip i amb un guió tant pensat per poder ser executat sense problemes, el rodatge no ens va plantejar massa complicacions.
M. | Quines són les vies que pot trobar actualment un curtmetratge per a la seva exhibició?
P. | Per la meva experiència, un curt acabat (que no tingui ‘padrins’) té les següents opcions:
- Buscar alguna empresa de distribució de curtmetratges, tipus Marvin & Wayne o PlayTime que (pagant) s’encarreguin de la distribució del teu curt als festivals més adients, i de tota la tasca de premsa i representació.
- Registrar-se a plataformes de distribució on-line tipus Movibeta, Promofest o Short Film Depot, que funcionen de la següent manera: es puja el curt al seu servidor, s’omple una fitxa tècnica de registre, i ells t’envien avisos de festivals en els quals el curt pugui participar. Si el festival és interessant, cal fer la inscripció on-line al festival a través de la plataforma, i després seguir els requisits de participació indicats a les bases de cada certàmen (enviament de còpia en DVD, enviament de CD amb biofilmografia i ‘stills’ de la peça, etc.).
- Anar fent el seguiment de tots els festivals que existeixen, omplir els formularis de participació i fer els enviaments del material personalment, un a un.
- Apostar per una distribució a través de les xarxes socials, mitjançant el mail, facebook o twitter a revistes on-line, plataformes de temàtica cultural, cineclubs, etc. Cal no perdre de vista que les bases de molts festivals no permeten que el curtmetratge hagi estat difós a través de les xarxes socials, els agrada tenir en certa manera l’exclusivitat en l’exhibició.
P. | Actualment estic en ple procés d’escriptura del guió del proper curt. La història és una mica més ‘ambiciosa’ que les “Instrucciones”, i m’agradaria poder comptar amb una mica més de mitjans, tant tècnics com d’equip. A les nostres xarxes socials hi vaig comentant l’estat del procés i altres coses que m’interessen, per qui vulgui anar-ho seguint.
M. Moltes gràcies Pau! I molta sort per a Instrucciones para volverse gris i els propers projectes.
La web: www.seispuntos.net
6puntos al facebook i al twitter.
(Castellano)
Hace unos días recibí, vía mail, el link a un cortometraje que me cautivó por su sencillez y originalidad. Instrucciones para volverse gris, del realizador catalán Pau Guixà, es un pequeño “manual” de nueve minutos con las instrucciones precisas para vivir una vida tópica y gris. El vídeo se gana desde el principio la complicidad del espectador, porque, ¿quién no ha recibido nunca estas “instrucciones”?
Con pocos medios y un presupuesto muy reducido (350 €), Instrucciones para volverse gris se está abriendo camino al margen de los canales de distribución habituales (presentarlo en festivales supone gastos elevados -explica Pau), a través de las redes sociales y del boca/oreja.
Quise hablar con su director, Pau Guixà, para conocer algunos detalles más sobre este interesante cortometraje y para que nos explicara su experiencia a la hora de hacer su difusión. Y muy amablemente me ha contestado estas preguntas.
Mita | Pau, como surgió la idea de Instrucciones para volverse gris?
Pau | Recuerdo perfectamente que los apuntes para el guión los hice en Otoño de 2010, cuando hacía un trabajo puntual para TMB que me obligaba a hacer muchos trayectos en transporte público. Cabe decir que el destinatario inicial de las “Instrucciones”, a modo de advertencia, era yo mismo.
M. | El protagonismo del vídeo recae en el texto, reconoces alguna referencia literaria?
P. | Es cierto que en el corto tiene mucha presencia el texto en off. Pienso que el motivo principal es que los dos años anteriores a la gestación del corto los dediqué a escribir una novela (“Todos los semáforos rojos”) que, dicho sea de paso, nunca conseguí que encontrara el camino hacia la edición.
M. | ¿Cómo se realizó el rodaje? Con qué medios, presupuesto, etc.
P. | La pre-producción y el rodaje del corto se hicieron con la mínima expresión de medios, tanto materiales y económicos como personales. Gracias a haber trabajado de productor en publicidad pude diseñar una producción muy pequeña y bastante realista. El presupuesto (de mi bolsillo íntegramente), rondó los 350 € y, si miras los créditos del final, verás que aparece muy poca gente de equipo: no había nadie más … El rodaje (en 2 días y medio) fue muy plácido y lo pudimos disfrutar fuerza. Siendo tanto poquitos de equipo y con un guión tan pensado para poder ser ejecutado sin problemas, el rodaje no nos planteó demasiadas complicaciones.
M. | ¿Cuáles son las vías que puede encontrar actualmente un cortometraje para su exhibición?
P. | Por mi experiencia, un corto terminado (que no tenga ‘padrinos’) tiene las siguientes opciones:
- Buscar alguna empresa de distribución de cortometrajes, tipo Marvin & Wayne o Playtime que (pagando) se encarguen de la distribución de tu corto en los festivales más adecuados, y de toda la labor de prensa y representación.
-Registrarse en plataformas de distribución on-line tipo Movibeta, Promofest o Short Film Depot, que funcionan de la siguiente manera: se sube el corto a su servidor, se llena una ficha técnica de registro, y ellos te envían avisos de festivales en los que el corto pueda participar. Si el festival es interesante, hay que hacer la inscripción on-line en el festival a través de la plataforma, y luego seguir los requisitos de participación indicados en las bases de cada certamen (envío de copia en DVD, envío de CD con Biofilmografía y ‘Stills ‘de la pieza, etc.).
-Ir haciendo el seguimiento de todos los festivales que existen, rellenar los formularios de participación y hacer los envíos del material personalmente, uno a uno.
- Apostar por una distribución a través de las redes sociales, mediante el mail, facebook o twitter en revistas on-line, plataformas de temática cultural, cineclubs, etc. No hay que perder de vista que las bases de muchos festivales no permiten que el cortometraje haya sido difundido a través de las redes sociales, les gusta tener en cierto modo la exclusividad en la exhibición.
M. | Tienes algún otro proyecto en perspectiva?
P. | Actualmente estoy en pleno proceso de escritura del guión del próximo corto. La historia es un poco más ambiciosa ‘que las “Instrucciones”, y me gustaría poder contar con algo más de medios, tanto técnicos como de equipo. En nuestras redes sociales voy comentando el estado del proceso y otras cosas que me interesan, para quien quiera irlo siguiendo.
M. | ¡Muchas gracias Pau! Y mucha suerte para Instrucciones para volverse gris y los próximos proyectos.
La web: www.seispuntos.net
6puntos en facebook y en twitter.
La teva ajuda és molt important per mantenir-lo i fer-lo créixer. Gràcies!