Des de desembre de l’any passat el MNAC exposa la col·lecció fotogràfica de Joan Colom (n. Barcelona, 1921), com a part de l’arxiu que aquest va cedir al museu l’estiu del 2012. Es tracta de més de 500 fotografies que abasten tota la seva trajectòria, una exposició antològica totalment imprescindible per als amants del fotoperiodisme i els interessats a veure l’evolució de la vida als carrers de la ciutat comtal i la gent que els habita.
Quan encara no es parlava de street photography Joan Colom ja feia el carrer. Fotografia de carrer, es deia llavors. Corrien els darrers anys de la dècada del 1950, i sortia pel barri xino de Barcelona per a retratar la varietat de personatges que el conformaven. Així va néixer el mite, un dels fotògrafs catalans més importants de la història del segle XX i pioner del reportatge gràfic al nostre país.
Per tal de passar desapercebut i poder captar l’entorn amb naturalitat feia les fotos amb la càmera mig amagada a la mà, clandestinament, de manera que disparava sense mirar pel visor, principalment per sota la cintura, cosa que atorgava a les imatges molt de dinamisme. Retratava nens jugant i personatges peculiars, les prostitutes i els seus clients, i es va anar endinsant cada cop més en el món de la prostitució, tema amb el qual el fotògraf va aconseguir les seves imatges més icòniques.
Ja feia anys que es passejava pel barri xino retratant-hi els mariners i els piropos, la gent del Somorrostro i el Born, i també les processons de Setmana Santa. Tot plegat anticipava el treball posterior de Colom, de manera que la seva va ser una evolució natural.
Malauradament, arran de la publicació del llibre Izas, rabizas y colipoterras (Editorial Lumen, 1964), amb textos de Camilo José Cela i fotografies de prostitutes fetes per Colom, una de les dones que hi apareixia va presentar una demanda judicial contra els autors i els editors; aquest fet va resultar traumàtic per al fotògraf, que va acabar abandonant la càmera i no va tornar a agafar-la per a sortir al carrer fins el 1990, amb discretes incursions a partir del 1977.
D’aquesta última època, que s’allarga fins el 2010, en destaca el pas del blanc i negre al color, tot i que segueix copsant la realitat que es troba al seu voltant a través de personatges sòrdids i pintorescos. Aquestes fotografies causen un gran impacte visual quan s’arriba a la gran sala on hi són exposades: es mostren al públic per primer cop, en format gran i en un nombre elevat, ocupant les parets amb imatges de colors vius més properes en el temps, imatges que nosaltres mateixos ens podem trobar passejant pels carrers del centre de la ciutat.
La mostra retrospectiva es completa amb les fotografies de l’activitat salonista de l’artista, el seu pas pel col·lectiu El Mussol, el seu viatge a París juntament amb altres fotògrafs (Eugeni Forcano, Oriol Maspons, Gabriel Cualladó, Ramon Masats i Xavier Miserachs, entre d’altres), i el seu peculiar sistema de triar les fotografies i reenquadrar-les.
La seva intenció era la de ser notari d’una època, i justament això ho va aconseguir a la perfecció. Colom volia que la seva obra fos exposada com a conjunt abans de la seva mort, i el MNAC ha fet una gran tasca de catalogació i tria per a que tothom pugui gaudir de l’univers del fotògraf.
Teniu temps fins el proper diumenge 25 de maig. No us la perdeu!
La teva ajuda és molt important per mantenir-lo i fer-lo créixer. Gràcies!
2 comments
Museu Nacional d'Art de Catalunya says:
May 16, 2014
Gràcies, per la bona crònica, Judith! i per les fotos també: si vols, et convidem a pujar-les al nostre grup de Flickr https://www.flickr.com/groups/museunacional/ o a Instagram amb el #MuseuNacional
Judith Esteban says:
May 16, 2014
Gràcies pel comentari i les paraules amables! Ara en breu les pujaré als meus Facebook i Flickr. I també al vostre grup de Flickr, doncs (a Instagram només hi penjo fotos fetes amb el mòbil); gràcies per convidar-m’hi!