LLIBRERIES I LLIBRETERS: UNA VIDA EN COMÚ (3) Irene Tortós-Sala i Llibreria l’Altell

De totes les persones que intervenen en el món editorial, des d’autors fins a editors, des d’agents literaris fins a dissenyadors gràfics, les menys visibles i reconegudes són les que formen part del procés final del llibre: els llibreters. Darrerament, amb la crisi, moltes llibreries son noticia només – malauradament, perquè deixen d’existir. Volem des d’aquí saber més dels homes i dones d’aquest país que lluiten, amb imaginació, passió i determinació per salvaguardar un espai de cultura a les nostres poblacions.

Un qüestionari a llibreters en què no preguntem pel llibre digital.

Avui, Irene Tortós-Sala, de la llibreria l’Altell de Banyoles, respon al nostre qüestionari

La llibreria neix arrel de la llibreria familiar que els meus pares varen crear l’any 1973. Jo m’hi vaig incorporar per donar-li una empenta i un altre aire. I aquí estem, en un local cèntric, on no només venem llibres sinó que organitzem nombroses activitats culturals.

1 | El teu primer record relacionat amb els llibres? Es pot dir que vaig néixer dins la llibreria i els llibres van incorporats en mi.

2 | Quin llibre creus que va influir en la teva decisió de dedicar-te a la literatura? O de ser llibreter/a? Com bé ens explica Paul Auster, l’atzar és imprevisible i et pot portar on no t’hauries imaginat, però en el meu cas, aquest atzar m’ha portat a viure envoltada de llibres i lectors, i és així com m’agrada estar.

3 | Quines qualitats creus que ha de tenir un bon llibreter/a? Que s’estimi els llibres i la cultura i que sàpiga transmetre la seva passió.

4 | Quin criteri segueixes a l’hora d’escollir un llibre? Cap. El meu nas.

5 | Quin plaer acompanya millor la lectura? Depèn de l’hora del dia. Una tassa de cafè al matí, un vas de Chimay a l’aperitiu, una infusió al vespre. Tot sempre envoltat de silenci.

6 | El teu racó secret per llegir? Al sofà o al llit. Si tingués llar de foc, al costat.

7 | La millor hora i el millor lloc per llegir un llibre? Qualsevol hora és bona i el lloc ja el trobes.

8 | La teva adaptació preferida d’un llibre al cinema? Carta d’una desconeguda, d’Stephan Zweig

9 | Una llibreria que t’hagi impressionat. La Lello de Porto, per l’ atmosfera que s’hi respira.

10 | Un llibre que t’hagi avorrit profundament. Dels avorrits me n’oblido completament.

11 | El teu llibre de capçalera o un llibre que t’hagis llegit i rellegit. Els contes de la Dorothy Parker

12 | Un personatge de ficció inoblidable? N’hi ha tants que m’acompanyen, el darrer el professor Stoner.

13 | Una frase llegida que sempre t’acompanyi (o que no puguis oblidar) “Ningú no és perfecte. Jo mateix sóc particularment sensible als corrents d’aire” (Oscar Wilde).

14 | Un autor que t’agradaria conèixer? Uns quants, entre ells, Eric-Emmanuel Schmitt

15 | Una anècdota curiosa viscuda a la llibreria. Confondre un client per un turista estranger i assabentar-me que era una persona il·lustre de Banyoles. La meva innocència, mare meva!

16 | Què no pot faltar-hi a una bona llibreria? Lectors de totes les edats.

17 | La pregunta més estranya que t’han fet mai (o el llibre més surrealista que t’han demanat)? Si venia fulles d’afaitar. Llibres surrealistes molts, ara no recordo, però fins i tot, hi ha qui arriba a confondre la frase de la faixa pel títol.

18 | El futur de les llibreries passa per… les ganes i el contagi de la lectura en els infants. L’educació, tant de pares, com de mestres, com de tots, és fonamental perquè la literatura tingui futur. Després ja ens adaptarem al format que toqui en cada moment. I no parar de treballar en noves idees ara i sempre.

19 | Recomana’ns un llibre. Un? “El club dels optimistes incorregibles”. Intensa i sorprenent. Comença a l’any 1959 a Paris, de la mà d’un adolescent coneixem el club dels optimistes: Homes que han travessat el Teló d’Acer per salvar la seva pell. Les seves històries, cadascuna ben particular atrauen al lector fins a desvetllar un secret. Boníssim!

20 | Per últim, la teva banda sonora per a la llibreria? Ronda /Sampa, de Paulo Moura i Raphael Rabello, o bé qualsevol de Cesária Évora.