Fa molts anys que no anem enlloc per l’estiu… La calor, la mandra, feina… i ara, per si no em faltaven prous excuses, la “crisi”.

La Nina és més aventurera, a ella li costa ben poc saltar dins del cotxe, tren, avió o bus amb cara de què dius que anem on? Però el món no ens ho posa gaire fàcil; són moltes les pegues que et vas trobant pel camí per compartir viatge i aventura amb el teu company peludet.

Així que, posant-li imaginació, gaudim del que tenim més a prop i ens muntem el nostre safari d’estar per casa. Podríem caure en la monotonia i l’avorriment, però no! Mai! Encara que passem pel mateix carrer cada dia, mai és igual. La natura s’encarrega d’oferir-nos sempre un nou regal. Segur que sortint a passejar sense presses, es pot gaudir d’una “excursió” prou distreta a qualsevol barri, a qualsevol ciutat.

Fins i tot als racons més lletjos i depriments, si t’hi acostes amb ulls curiosos -cercant el descobriment – sempre trobaràs coses noves que et despertaran els sentits, i et tornaràs a connectar amb el món, amb el ritme de les estacions, amb la vida amagada sota el brogit de la ciutat i les presses.

La Nina ja sap que quan sortim, portem la càmera a la bossa. Em sembla que ella ja va també buscant per ensenyar-me el que va veient, doncs es para, de vegades seu i tot, i, amb paciència, s’espera fins que acabo de fer click! click! click!

Una bona passejada per a nosaltres, comença a la cruïlla de la Carretera de Terrassa (N-150) amb el Carrer Manuel de Falla que ens porta cap el Parc de Catalunya i des del Carrer Quebec,  tirant, tirant, arribem fins al Castell de Ca’n Feu.

Aquests dies d’estiu, de vegades ens escapem fins al Torrent de Colobrers: passejant per dins del bosc, amb el rierol i sense cap altre so que el cant del ocellets… Tornem com noves!

Per anar variant, també anem a un altre bosquet, a Castellarnau; un espai pla, net, amb taules per a picnics.

O sinó,  l’ermita de Sant Julià, anant cap a Matadepera; amb rutes per fer excursions ben senyalitzades.

A peu, tenim darrera del barri un punt per començar el recorregut del Parc Agrari… que no està gens malament (i podeu arribar tot lo lluny que vulgueu, a peu o en bici)

A la Nina també li agrada molt passejar pel parc de Can Gambús, un espai molt acollidor on s’hi troba també La Capella, ara convertida en restaurant.

Ah!  I un clàssic de les excursions a Sabadell: El Santuari de La Salut.

A La Mola, esperarem a la tardor per pujar-hi…

També podríem aprofitar, ja que passem per davant de l’aturada fàbrica de ciment, per fer unes quantes fotos més. M’agraden les “coses” industrials deixades, oblidades… tenen un encant estrany, sota la seva duresa de metall, quan el rovell les fa perdre la seva lluentor.

Tots són passejos no massa llargs – d’anada i tornada – (tres, quatre quilòmetres? Ho he de comptar algun dia!)

Quantes persones deuen viure en llocs que mai no han vist?  O no veuen més enllà del que sempre els han dit que vegin?

 

PD. Les properes setmanes espero compartir amb vosaltres les nostres descobertes per la meva ciutat: Sabadell.