El turisme pel barri té l’avantatge que es pot fer a totes les èpoques de l’any, no només a l’estiu. Vam començar a anar al Parc de Can Feliu, a Sant Quirze del Vallès, a principis d’aquest any, per casualitat (i això que vivim al costat!)

Ens agraden els llocs tranquils, amb natura, fresquets i a prop de casa però busquem alternatives al “lloc de sempre”, per no caure a la rutina, tan avorrida per a ells, els gossets, com per a nosaltres.

El Parc de Can Feliu, situat al costat de la riera del mateix nom, té una extensió enorme (54.000 m2!) de prats i zones de diferent vegetació. Podem escollir paisatge; des de la zona més urbana, amb el petit llac i el seu sortidor, la gespa perfectament cuidada, espai per a nens, biblioteca, fins a la més salvatge.

Els camins i caminets són nets i plans; pots passejar, fer esport, seure a l’ombra dels arbres, mullar-te els peus al rierol, descobrir nous racons.

Racons ideals per a relaxar-se. A un banc o damunt la gespa, emportar-se un llibre i no pensar en res, absolutament en res més. La temperatura és ideal en aquesta època; envoltats pel verd, el sorollet de l’aigua del brollador i les cançons de les petites granotes entre els joncs, és possible que se’ns acosti algun petit xafarder.

A dalt de tot del parc, hi ha una petita biblioteca, (i més camps! que encara no hem explorat del tot, i que deixarem per a un altre dia). El passeig de castanyers que ens hi condueix és preciós, especialment amb els arbres florits.

Hi trobarem una bona varietat d’arbres i arbustos. Un gran saüc. Plataners, moreres. Els baladres són magnífics! Si us agrada la fotografia, no us oblideu d’agafar la càmera (fins i tot, pels pintors, cavallet i à plein air!, trobareu, segur, inspiració)

A l’altra banda de la carretera el paisatge canvia completament. Un petit rierol ens convida a fer-li una visita.

Tots els camins ens portaran a raconets molt interessants. Travessant per un dels petits ponts, podem anar fins a una antiga casa. Només arribar al peu del mur, trobem una font per refrescar-nos una mica.

Els detalls, ens parlen d’un passat opulent, i deixem volar la imaginació, quasi temptats d’escriure una novel·la!

Val la pena fer tota la volta, darrera hi ha els hortets, i un jardí molt ben cuidat, d’espígols i glicina.

Una mica més avall, la natura espera pacientment la nostra tornada …

Resumint, que ens ho hem passat pipa!!  ;-)